UN ESPAI UBICAT AL COSTAT DEL CLAUSTRE DE SANT DOMINGO DE POLLENÇA

ELS JARDINS JOAN MARCH ESTAN UBICATS AL COSTAT DEL CLAUSTRE DE SANT DOMINGO DE POLLENÇA I OFEREIXEN UNA MOSTRA DE LA FRONDOSA VEGETACIÓ AUTÒCTONA, A LA QUAL ACOMPANYA UNA TORRE GÒTICA MEDIEVAL I UNA ESTÀTUA A L'HEROI POLLENCÍ JOAN MAS.

Aquesta propietat va ser cedida al municipi per una de les famílies més conegudes de l'illa, la família March (1), al fundador de la qual, Joan March Servera, està dedicat aquest lloc. A canvi, l'Ajuntament va construir-hi un parc públic i un jardí botànic. Les obres es van donar per finalitzades a final dels anys 80 del segle XX.

Malgrat la seva modernitat, els Jardins Joan March alberguen en el seu interior una part de la història de Pollença. I és que en aquest recinte hi ha una torre gòtica medieval que pertanyia a l'antiga casa senyorial d'una de les famílies més conegudes de Pollença, la família Desbrull, de la qual ja es té notícia coincidint amb la Conquesta de Mallorca (2) al segle XIII. El seu patrimoni va anar passant de generació en generació fins arribar al 1934, quan María Dolores Cotoner i de Verí, vídua del marquès de la casa Desbrull, José Francisco Villalonga, va vendre aquesta propietat a l'abans esmentat Joan March Ordinas.

Entre els membres més destacats de la família Desbrull cal citar els germans Antoni i Josep Desbrull i Boïl d'Arenós, que van viure entre final del segle XVIII i principi del XIX, i als qui es deu, per exemple, la cessió a la vila de Pollença de l'aigua que rajava de la font de Peraires, a la finca de Ternelles situada als afores de la localitat. Això va permetre als habitants de la vila gaudir de la seva primera font pública l'any 1813, la Font del Lleó, que també podeu visitar a Pollença.

Quant a la torre, destaca una finestra conopial (3) d'origen medieval, probablement de la segona meitat del segle XIV. Als seus peus, a l'exterior, podeu veure també un canó que procedeix de la talaia construïda cap al segle XVI a la Punta dels Ferrers —que separa Cala Barques de Cala Clara, a la Cala de Sant Vicenç— per prevenir dels possibles atacs de corsaris a la zona i que va ser desmantellada als anys 1950 o 1960.

Dins d'aquests jardins podeu trobar també una estàtua del gran heroi local Joan Mas (1520-1607), que va organitzar la defensa de Pollença davant el major atac pirata sofert per la localitat l'any 1550 sota les ordres del corsari otomà Dragut (4), que es va saldar amb la victòria dels pollencins, si bé amb un alt cost en vides humanes. Aquest fet es commemora cada 2 d'agost en el marc de les Festes de la Patrona en el conegut Simulacre de lluita entre Moros i Cristians.

Vegetació autòctona

Els arbres que formen part d'aquest jardí botànic no només ofereixen una agradable ombra de la qual gaudir mentre es visita Pollença, sinó que inclou alguns dels exemplars típics de l'extensa vegetació mallorquina.

Així, en aquest recinte podeu trobar, entre altres exemplars, diversos ullastres (varietat silvestre de l'olivera), teixos (que podeu diferenciar per les seves fulles punxegudes en fileres), tarongers (un dels arbres fruiters més presents a l'illa), garrofers (dels fruits foscos i allargats s'obté un succedani de la xocolata anomenat CAROB), margallons (única espècie de palmera europea) o els esvelts xiprers, un arbre d'especial significat a Pollença, ja que figura en l'escut de la vila.

(1) Família March: Una de les famílies espanyoles més poderoses a causa de l'èxit obtingut per Joan March Ordinas en els nombrosos negocis que va emprendre, alguns dels quals estaven vinculats a la creació d'empreses, com la naviliera Trasmediterránea, i altres al contraban. Actualment, les seves participacions empresarials s'agrupen entorn del holding d'inversions Corporació Financera Alba, valorada en uns 2.000 milions d'euros, i el seu braç financer és la Banca March, fundada el 1926 pel mateix Joan March Ordinas. Posseeixen nombroses finques i palauets, diversos dels quals estan ubicats a Mallorca.

(2) Conquesta de Mallorca: Decidit a conquerir Mallorca per annexar-la a la Corona d'Aragó (que en aquells dies incloïa les actuals Catalunya i Aragó), el rei Jaume I va desembarcar al setembre de 1229 amb més de 150 naus a la localitat de Santa Ponça (sud-oest de Mallorca) amb la intenció d'expulsar els musulmans de l'illa. Després d'aferrissats combats va aconseguir prendre, el 31 de desembre d'aquell mateix any, la capital Madina Mayurqa, actualmet coneguda com a Palma, si bé els musulmans que van quedar a Mallorca es van organitzar i van resistir a la Serra de Tramuntana fins a la conquesta total del territori l'any 1332.

(3) Conopial: Es tracta d'un tipus d'arc apuntat que en la seva part central té un vèrtex cap amunt. Va ser un arc molt utilitzat en l'arquitectura dels segles XIV i XV, en el denominat gòtic tardà, on sol trobar-se aquest tipus d'arcs a la part més elevada de les construccions.

(4) Dragut: Aquest és el sobrenom donat pels espanyols a Turgut Reis, nascut el 1514 a la costa turca del Mar Egeu en una localitat que avui porta el seu nom, i que es va convertir en un dels corsaris otomans més temuts de la Mediterrània per la ferocitat que va mostrar en els nombrosos atacs que va dur a terme contra vaixells cristians, així com per les sanguinàries conseqüències que patien aquells que perdien després d'enfrontar-s'hi. Va morir a Malta el 1565 durant l'atac otomà a aquesta illa i el seu cos està enterrat a Trípoli (capital de l'actual Líbia).