Es desconeix el moment exacte de la construcció d'aquest temple, que sol situar-se al segle XIV, si bé el seu aspecte actual data de final del segle XIX. El que sí que és segur és que, des d’un principi, en aquest oratori es venerava la Mare de Déu del Roser, coneguda com a patrona de les batalles.

Entre els anys 1500 i 1525 es van construir les dues primeres capelles laterals, dedicades a la Mare de Déu dels Remeis i la dels Dolors; després, se li van anar afegint, amb el pas dels anys, altres capelles laterals fins a completar les deu amb què compta actualment.

L’any 1578 es van instal·lar en aquest temple els frares dominics (1), que hi van romandre fins a la finalització l'any 1616 de la construcció del seu Convent de Sant Domingo, que també podeu visitar a Pollença.

Ja al segle XIX es va dur a terme una profunda reforma d’aquest temple, que va modificar notablement el conjunt original, afegint algunes de les citades capelles, com la dedicada a Sant Ramon Nonat, davant la qual es portava els nounats per demanar per la seva salut.

Entre les peces més destacades d’aquest temple hi ha un retaule d’estil barroc (2) que data de l'any 1651, realitzat per l'escultor mallorquí Joan Antoni Oms, que inclou una talla de la verge del segle XIII o XIV. Podeu veure també un orgue barroc construït el 1732 per l’organista valencià Luis Navarro, que suposa una de les joies més representatives de l'art organístic del segle XVIII.

D’altra banda, al costat d'aquest Oratori de la Mare de Déu del Roser podeu veure la Casa del Donat, que compta amb un portal rodó decorat amb puntes de diamant originàries d'una casa de la vila.

(1)Frares dominics: L'Orde de Predicadors, conegut també com a orde dominic, és un orde mendicant catòlic fundat pel religiós burgalès Domingo de Guzmán l'any 1216, els membres de la qual, els frares dominics, advoquen per una vida de predicació propera al poble i pacífica que ha d'estar unida a l'austeritat i la pobresa, mantenint vots de castedat i obediència. Entre els dominics més coneguts al llarg de la història destaquen Tomàs d'Aquino, Vicent Ferrer o Bartolomé de les Casas.

(2)Estil barroc: Terme amb el qual s'identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l'ornamentació excessiva. De fet, el concepte de Barroc va ser encunyat pels seus crítics utilitzant el vocable francès "baroque", una de les possibles traduccions és "extravagant", en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes. Com a estil va succeir el Renacentisme i va precedir el Neoclassicisme, i va començar a popularitzar-se a Itàlia per després estendre's a la resta d'Europa.