Aquesta església parroquial va ser fundada el 1236, però només quatre anys després va ser lliurada als Cavallers Templers (1), a qui el rei Jaume I d'Aragó va concedir un ampli territori al nord de Mallorca en reconeixement a l'ajuda que li van prestar durant la conquesta de Mallorca (2) l'any 1229. Va ser, precisament, al voltant d'aquesta església que Pollença va anar creixent fins a poder ser considerada una vila, —ja que segurament durant l'època islàmica la població de la zona vivia dispersa— per acabar al segle XIII com una de les principals localitats de l'illa.

Un cop dissolt l'Orde dels Templers al 1312, totes les seves propietats, incloent aquesta església, van passar a mans de l'Orde dels Hospitalaris, més tard conegut com a Orde de Malta (3), i s'hi va mantenir fins l'any 1836. Això sí , l'aleshores rei Jaume II va aprofitar aquest canvi de titularitat per recuperar part del poder que els seu predecessor havia donat inicialment als Templers i que aquests havien exercit de manera gairebé absoluta, provocant un gran descontentament entre la població.

Com sol ser habitual en construccions tan antigues, aquesta església de la Mare de Deu dels Àngels ha sofert importants canvis en la seva estructura. Així, fins al segle XVIII era un edifici de petites dimensions, amb l'entrada mirant al Calvari, és a dir, a la part oposada a l'actual. Del seu aspecte original es conserven únicament els primers trams del campanar, que es va començar a construir a partir de l'any 1470, si bé no va aconseguir la seva altura actual fins al 1921.

L'edifici que avui podeu veure va ser construït entre el 1714 i el 1790. Es tracta d'una església de planta basilical (4) i amb capelles laterals i voltes. A l'altar major podeu observar la seva peça més destacada, un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels realitzat entre els anys 1752 i 1764 per l'escultor mallorquí Pere Joan Obrador.

Així mateix, als laterals hi ha catorze quadres de grans dimensions que representen el Via Crucis (5). Vuit d'aquests quadres van ser realitzats per l'argentí Atilio Boveri (6), un dels nombrosos pintors que es van establir a Pollença al començament del segle XX atrets per la seva llum i la seva tranquil·litat. Part de la seva obra es pot veure també al Museu de Pollença.

(1)Cavallers Templers: Es coneixen com a Cavallers Templers els membres de l'Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenada Orde del Temple, un dels més famosos ordes militars cristians de l'Edat Mitjana. Va ser fundat entre el 1115 i el 1120 per cavallers francesos amb el propòsit de protegir les vides dels cristians que pelegrinaven a Jerusalem després de la seva conquesta. El creixent poder dels Templers, que empraven com a distintiu un mantell blanc i una creu paté de color vermell, va despertar forts recels i va ser precisament l'origen de la seva forçada dissolució per ordre del Papa Climent V al 1312. El secretisme que va envoltar les seves activitats i cerimònies ha envoltat aquest Orde d'un halo de misteri que perdura fins als nostres dies.

(2)Conquesta de Mallorca: Decidit a conquerir Mallorca per annexar-la a la Corona d'Aragó (que en aquells dies incloïa les actuals Catalunya i Aragó), el rei Jaume I va desembarcar al setembre de 1229 amb més de 150 naus a la localitat de Santa Ponça (sud-oest de Mallorca) amb la intenció d'expulsar els musulmans de l'illa. Després d’aferrissats combats va aconseguir prendre, el 31 de desembre d'aquell mateix any, l'aleshores capital Madina Mayurqa, actualment coneguda com a Palma, si bé els musulmans que van quedar a Mallorca es van organitzar i van resistir a la Serra de Tramuntana fins a la conquesta total del territori l'any 1332.

(3)Orde de Malta: Nascut a Jerusalem aproximadament l'any 1048, l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que passaria a dir-se Orde de Malta ja al segle XVI després de la seva instal·lació en aquesta illa mediterrània, és un dels pocs ordes nascuts a l'Edat Mitjana que encara està en actiu. El seu objectiu inicial era atendre els pelegrins que viatjaven a Terra Santa a l'hospital que hi tenien. Per quest motiu també es conegut com a Orde dels Hospitalaris, i els seus membres havien de pronunciar vots de castedat, pobresa i obediència, així com d'atenció als malalts. Va adquirir una dimensió militar temps després per assumir la defensa militar de malalts, pelegrins i dels seus centres mèdics. El seu símbol és una creu blanca de vuit puntes.

(4)Planta basilical: Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans i consisteix en una nau principal que es troba separada per altres naus laterals de menor altura per files de columnes, el que permet que els fidels canalitzin la seva visió cap a la capçalera de l'església, que sol ser un absis on hi ha l'altar major.

(5)Via Crucis: Conjunt de catorze creus o catorze quadres, segons el cas, que representen els principals moments viscuts, segons la tradició cristiana, per Jesucrist des del moment en què va ser detingut fins a la seva crucifixió i sepultura.

(6)Atilio Boveri: Nascut a la província de Buenos Aires l'any 1885, Boveri va iniciar la seva formació artística a la Plata, però el 1911 va rebre una beca per perfeccionar els seus estudis a Europa. Després de passar per Itàlia, es va traslladar a Pollença seguint un consell d'un altre pintor argentí, Cesáreo Bernaldo de Quirós. L'estada a Pollença entre el 1912 i el 1915 va marcar la seva obra, ja que s'hi van començar a manifestar els trets que sempre més l'acompanyarien: amor per la natura, perfecció tècnica, ús de tècniques diverses i recerca d'una utilitat pràctica a nivell social per als seus coneixements. De fet, Boveri va ser un dels primers estrangers a establir-se al Port de Pollença i la seva implicació amb la societat local va ser tanta que va arribar a crear una societat d'ajuda mútua entre els pescadors pollencins denominada Les Abelles de la Platja durant la seva estada al port, alhora que va ensenyar a llegir i escriure els fills dels agricultors durant el temps que va estar instal·lat en una casa de l'horta pollencina.