El Port de Pollença, conegut pels pollencins com eu Moll, és el segon nucli urbà en importància del municipi de Pollença. El Port de Pollença és un clar exemple de com el turisme pot canviar completament l’economia i l’aspecte d’un lloc en només algunes dècades. A principi del segle XX eu Moll estava format per un petit grup de cases de pescadors. Amb l’arribada dels primers turistes, entre els quals figurava un bon nombre d’artistes de reconegut prestigi que s’enamoraren del paisatge, s’obriren establiments turístics i el Port de Pollença es consolidà com a nucli urbà.

Al llarg de tot el segle XX, el Port de Pollença cresqué progressivament per adaptar-se a l’augment continu de turistes, al qual en els anys 40 se sumà l’arribada de militars, aviadors i personal relacionat amb la base d’hidroavions. El boom turístic dels anys 60 i 70 suposà l’ampliació de la planta hotelera i el nucli urbà, però d’una manera més controlada i respectuosa amb el medi ambient que en altres enclavaments turístics.

Avui, el Port de Pollença és un lloc tranquil i agradable a la vorera de mar on els veïnats locals es mesclen amb els turistes i amb altres mallorquins que venen aquí a passar els mesos d’estiu. Una destinació turística que ha sabut combinar l’oportunitat econòmica del turisme amb la preservació del paisatge i l’entorn natural.

La badia de Pollença ofereix una llarga franja de platges i passejos que comença a la zona del passeig de Colom, segueix per tota la primera línea del nucli del Moll i arriba fins a l’Albufereta, per endinsar-se en el veí municipi d’Alcúdia.

El passeig de Saralegui alberga la Confraria de Pescadors, sorgida el 1944, l’origen de la qual fou l’agrupació Las Abejas de la Playa, sociedad de socorros mutuos y educación, que fundà el pintor argentí Atilio Boveri el 1912. Aquí funcionà l’antiga escola del Pósito des del 1921 fins al 1968. Al número 44 ens trobam amb Ca les Monges, una de les cases més conegudes i vinculades a la història local; les monges de la Caritat s’establiren aquí el 1915 per dur a terme la missió social i educativa que sol·licitaven els veïns.

Al passeig d’Anglada Camarasa hi trobam l’Hotel Miramar (abans Can Pilles), que inicià la seva activitat com a posada el 1912. En el mateix passeig hi podem veure Can Pescador, l’única caseta de pescadors que es conserva en tot el litoral, testimoni d’aquells primers mollers que vivien de la mar. Al final del passeig hi trobam un bust del pintor Hermenegild Anglada Camarasa (1873-1960), promotor de l’Escola de Pintura de Pollença.

Després d’aquest punt, el pas s’estreny per convertir-se en el passeig Vora Mar, que arriba fins a la base militar; aquest tram ofereix un passeig tranquil i relaxant. Els pins guaiten a la mar i les antigues cases d’estiueig i les noves construccions demostren que turisme i medi ambient són compatibles.

Les instal·lacions portuàries estan en el que es coneix com el Moll dels Pescadors o Moll Vell. Aquí hi ha ubicades les oficines portuàries i la Llotja dels Pescadors, envoltades de les tradicionals embarcacions de pesca, els llaüts (embarcacions de fusta de poc tonatge). Contrasta amb tot això el modern edifici del Club Nàutic. El Club Nàutic Port de Pollença fou constituït el 1961 per un grup de 25 socis presidits per Javier Marichalar (marquès de Círia) i el 1993 SM el Rei li concedí el títol de reial.