ESCENARI D'UN DELS ACTES MÉS IMPORTANTS DE LA SETMANA SANTA DE MALLORCA

ELS TEMPLERS VAN SER ELS PRIMER PROPIETARIS DE LA MUNTANYA ON ES VA CONSTRUIR EL CALVARI A POLLENÇA, QUE ACULL AVUI DIA UNA DE LES TRADICIONS MÉS IMPRESSIONANTS DE LA SETMANA SANTA MALLORQUINA

El Calvari no només ofereix unes vistes immillorables de Pollença, sinó que és un dels seus llocs més emblemàtics gràcies a la impressionant escalinata que el forma. Composta per 365 esglaons, un per cada dia de l'any, es troba flanquejada tant per xiprers com per 14 creus de tres metres d'altura, que recorden el calvari que, segons la tradició cristiana, va patir Jesucrist en el seu camí a la Muntanya Gólgota on va ser crucifixat.

És precisament en record d'aquest esdeveniment que cada Divendres Sant el Calvari i la seva escalinata acullen l'anomenat Davallament, un dels actes més importants de la Setmana Santa mallorquina en el qual una talla de Crist d'incalculable valor és despresa de la creu i baixada en processó per l'escalinata fins a l'Església de la Mare de Déu dels Àngels (patrona de Pollença), en un ritual que es realitza en complet silenci, i il·luminat únicament per la llum de les torxes que porten els membres de les diferents confraries.

L’oratori que avui dia corona el Calvari es va construir a finals del segle XVIII, si bé l’aspecte que presenta actualment el va adquirir en una profunda restauració a què va ser sotmès a la dècada dels seixanta del segle passat. L’escalinata, per la seva banda, va ser construïda majoritàriament entre final del segle XIX i principi del XX.

Una de les joies que podem trobar a l'interior de l'oratori és un grup escultòric que representa Jesucrist, amb la Mare de Déu als seus peu, atribuït al segle XIV i que, segons la tradició, va ser trobat per uns pescadors a prop de la Cala de Sant Vicenç, nucli també del municipi de Pollença.

Els Templers a Pollença

Però aquest lloc està també íntimament lligat al pas per Mallorca dels Cavallers Templers (1), que van ser els primers propietaris d'aquest turó després de rebre un ampli territori al nord de Mallorca com a reconeixement a l'ajuda prestada al rei Jaume I d'Aragó per la Conquesta de Mallorca (2) el 1229.

Els templers es van establir en aquesta zona com a veritables senyors feudals, amb una gran autonomia respecte a l’autoritat diocesana o els mateixos monarques. Així, no només cobraven tributs a les persones que habitaven en el seu territori i comptaven amb un temple propi —la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels que també podeu visitar a Pollença—, sinó que arribaven a administrar justícia en llocs com el Calvari, on van col·locar una forca que es podia veure des de tot el municipi. De fet, el primer nom que es va donar a aquesta muntanya va ser el de Puig de les Forques.

Al mateix temps que els Templers augmentaven el seu poder local, Pollença va començar a créixer i a prendre forma de vila. De fet, va acabar el segle XIII com una de les localitats més importants de l'illa. Mallorca. Però amb el creixement de la vila va augmentar també l'enfrontament del poble amb els Templers, als quals acusaven de excedir-se en els poders que els van ser concedits per Jaume I.

La presència dels Templers a Mallorca va acabar amb la desaparició de l'Orde per imposició papal l'any 1312, de manera que els béns i privilegis que gaudien a Pollença van passar a mans de l'Orde dels Hospitalaris, coneguda posteriorment com l'Orde de Malta (3).

(1) Cavallers Templers: Es coneixen com a Cavallers Templers els membres de l'Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenada Orde del Temple, una de les més famoses ordes militars cristianes de l'Edat Mitjana. Va ser fundada entre 1115 i 1120 per cavallers francesos amb el propòsit de protegir les vides dels cristians que pelegrinaven a Jerusalem després de la seva conquesta. El creixent poder dels Templers, que empraven com a distintiu un mantell blanc i una creu paté de color vermell, va despertar forts recels i va ser precisament l'origen de la seva forçada dissolució per ordre del Papa Climent V l'any 1312. El secretisme que va presidir les seves activitats i cerimònies ha envoltat aquest orde d'un halo de misteri que perdura fins als nostres dies.

(2) Conquesta de Mallorca: Decidit a conquerir Mallorca per annexar-la a la Corona d'Aragó (que en aquells dies incloïa les actuals Catalunya i Aragó), el rei Jaume I va desembarcar al setembre de 1229 amb més de 150 naus a la localitat de Santa Ponça (sud-oest de Mallorca) amb la intenció d'expulsar els musulmans de l'illa. Després d'aferrissats combats va aconseguir prendre el 31 de desembre d'aquell mateix any la llavors capital Madina Mayurqa, actual Palma, si bé els musulmans que van quedar a Mallorca es van organitzar i van resistir a la Serra de Tramuntana fins a la conquesta total del territori l'any 1332.

(3) Orde de Malta: Nascuda a Jerusalem aproximadament en l'any 1048, l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, que passaria a dir-se Orde de Malta ja al segle XVI després de la seva instal·lació en aquesta illa mediterrània, és una de les poques ordes nascudes a l'Edat Mitjana que encara està en actiu. El seu objectiu inicial era atendre els pelegrins que viatjaven a Terra Santa a l'hospital que hi tenien. Per aquest motiu també els coneixem com a Orde dels Hospitalaris i els seus membres havien de pronunciar vots de castedat, pobresa i obediència, així com d’atenció als malalts. Va adquirir una dimensió militar temps després per assumir la defensa militar de malalts, pelegrins i dels seus centres mèdics. El seu símbol és una creu de vuit puntes blanca.