REFUGI DE LA MILÍCIA DE POLLENÇA DURANT EL SEGLE XVI

ELS POLLENCINS VAN CONSTRUIR L'ORATORI DE SANT JORDI EN EL LLOC ON S'HAVIEN DE REUNIR PER DIRIGIR-SE A LA COSTA I DEFENSAR-SE DELS ATACS DELS CORSARIS

L'Oratori de Sant Jordi va ser construït al segle XVI on aleshores eren els afores de la vila. La seva situació no va ser casual, sinó que es va demanar permís a les autoritats eclesiàstiques per construir un temple en el punt de trobada per als homes d’armes (la milícia local de l'època) que havien de dirigir-se a la costa de Pollença quan es veia l'arribada de vaixells pirates, que a l'època eren un perill constant a les aigües del Mediterrani.

Davant d'aquesta situació, les diverses poblacions de l'illa havien posat en marxa un sistema d'avís i socors davant atacs enemics, en virtut del qual si una localitat temia un atac corsari o era efectivament atacada, els homes d'armes s'havien de traslladar ràpidament a fer-hi front alhora que enviaven un o diversos homes a donar avís a les localitats properes perquè els enviessin reforços. És per això que les poblacions de l'època contaven amb un cert entrenament en l'ús de les armes i, de fet, aquest temple es va dedicar al patró dels cavallers i la milícia de Sant Jordi.

Ja al segle XVII, aquest oratori acull durant diversos anys als jesuïtes (1), que romandrien aquí fins a la seva instal·lació al Col·legi de Sant Ignasi ­—més conegut actualment com Monti-sion, que també podeu visitar a Pollença— que ells mateixos van construir i al qual es van traslladar l'any 1703, tot i que l'esmentat edifici no es va donar per acabat fins el 1738.

El retaule d'estil barroc (2) que podeu veure a l'altar major va ser realitzat el 1653 i està presidit per una figura de la Verge, coneguda com del Mar, en record del fet que la imatge va ser trobada casualment a Cala d'Ariant al segle XVII.

Però l'aspecte que presenta avui en dia aquest Oratori és el resultat de les intervencions que s'hi van fer al segle XVIII, quan se li va aportar la planta basilical i la volta de creueria que avui podeu veure, així com la capella lateral dedicada a Sant Marçal, que data concretament del 1770. Ja al 1829 es van iniciar les obres de l'edifici annex a aquest temple, que primer serà un hospici per convertir-se en residència de les Germanes de la Caritat l'any 1849.

(1) Jesuïtes: La Companyia de Jesús, els membres de la qual són coneguts popularment com jesuïtes, és actualment el major orde religiós masculí catòlic, amb presència a 127 països. Els seus membres, entre els quals s'inclouen persones que no són ni sacerdots ni monjos, professen vots d'obediència, pobresa i castedat, així com d'obediència al Papa, i reben una intensa formació intel·lectual des de la seva entrada en l'orde. Com a característica del seu apostolat, els jesuïtes han d'estar sempre disposats a servir Crist i l'Església allà on el seu servei sigui més necessari i urgent. Entre els jesuïtes famosos, a més del seu fundador, Sant Ignasi de Loiola, figuren Sant Francesc Xavier o Sant Francesc de Borja, així com el Papa Francesc I.

(2) Estil barroc: Terme amb el qual s'identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l'ornamentació excessiva. De fet, el concepte de Barroc va ser encunyat pels seus crítics que utilitzaven el vocable francès “baroque” per referir-s'hi en el sentit d'extravagant, en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes. Com a estil va succeir al Renaixentisme i va precedir al Neoclassicisme, i va començar a popularitzar-se a Itàlia per després estendre’s a la resta d'Europa.