La plaça Vella constituïa el cor de Pollença fins a la construcció, al 1857, de l’actual plaça Major. De fet, el seu nom actual és relativament modern, ja que antigament era coneguda com a plaça Major o plaça Reial.

Es té coneixement de la seva existència des de l’època medieval, de manera que tant la plaça com els carrers que l’envolten formen part del primitiu nucli urbà de la vila. En aquella època, la plaça estava porticada i, a més d’algunes cases particulars, albergava l’escrivania, la carnisseria o la peixateria, així com dos arbres situats en el seu centre: un om i un lledoner.

En aquest lloc podeu veure un lateral de l’església parroquial, conegut com a portal de les dones, i un casal senyorial, Can Llobera, que pertanyia a una de les famílies més importants de la localitat. La primera notícia que es té d'aquesta construcció data del 1515, però no va ser fins a finals del XVIII quan va adquirir el cognom Llobera d’aquesta acabalada família. L’aspecte actual que presenta Can Llobera és fruit de dues grans reformes realitzades al llarg del segle XIX, que li van afegir un dels seus elements més característics: una majestuosa escala imperial que connecta la planta baixa amb el primer pis. Actualment, és propietat de l’Ajuntament de Pollença i alberga la biblioteca municipal.

Festa centenària

Des de temps immemorials se celebra a la plaça Vella una de les tradicions més típicament pollencines, el conegut Pi de Sant Antoni, que cada 17 de gener reuneix milers de persones que es dirigeixen a la finca de Ternelles, als afores de Pollença, a buscar un pi de més de 20 metres que dies enrere ha estat talat i podat, per traslladar-lo amb carro fins al centre de la vila.

Aquesta maniobra presenta una gran dificultat a causa de l’estretor d’alguns dels carrers que porten fins a la plaça Vella. Un cop en aquest lloc, el pi és aixecat mitjançant un sistema de cordes i politges que el mantenen alçat per permetre el següent pas de la festa: l'escalada del pi amb l'única ajuda de les mans.

Tampoc resulta fàcil escalar el tronc, ja que a l’elevada altura se li suma un obstacle afegit: el tronc pelat del pi és untat amb sabó per dificultar-ne l'ascens. Després de nombrosos intents que poden portar diverses hores, l'heroi que aconsegueix arribar a dalt del pi accedeix a una cistella a la qual, temps enrere hi havia un gall, símbol de Pollença, com a mostra de reconeixement públic a la seva proesa.

El pi queda plantat en aquesta plaça fins el Dimecres de Cendra (1) i, temps enrere, de la seva fusta es fabricaven les espases que s’utilitzaven en una altra de les grans festes de Pollença: el Simulacre de lluita entre Moros i Cristians, que commemora la victòria dels pollencins l'any 1550, en l’atac pirata més famós patit per aquesta localitat, i que se celebra cada 2 d’agost en el marc de les Festes de la Patrona.

(1) Dimecres de Cendra: Segons la tradició cristiana, es tracta del primer dia de la Quaresma i se celebra quaranta dies abans de l'inici de la Setmana Santa. La cendra que els creients han de col·locar al front aquest dia procedeix dels rams del Diumenge de Rams de la Setmana Santa anterior que són incinerats precisament en el Dimecres de Cendra.