DESCOBREIX EL CENTRE HISTÒRIC

Pollença, municipi de la Serra de Tramuntana per excel·lència, és el més septentrional de Mallorca. Està format per la vila de Pollença i els nuclis de població del Port de Pollença, Cala Sant Vicenç i Formentor.

El sol i la platja no són els únics al·licients que Pollença ofereix a residents i visitants. Pollença compta amb una àmplia badia d’aigües tranquil·les, amb còmodes platges i també amb cales petites d’aigües calmoses i transparents com Cala Bóquer, Cala Figuera o Cala Murta. Pollença té pujols com el puig de Maria, el del Calvari, el de Santuïri o el d’Almadrava, i puigs de considerable altura com el puig Gros de Ternelles o el puig de Ca.

Pollença també ofereix un atractiu especial al visitant que pot descobrir fent un recorregut pel nucli urbà; la tradició, la història, l’arquitectura i la cultura són alguns dels ingredients bàsics que propicien que el visitant pugui conèixer el municipi de Pollença.

Un bon punt per començar el recorregut és el conjunt del Convent de Sant Domingo; iniciaren la seva construcció els frares dominics en el segle XVI i es va acabar el 1616. Després de la seva restauració ha esdevingut un dels centres més representatius de les activitats culturals de Pollença. És la seu del Certamen Bienal d’Art de Pollença, del Festival de Música i també del Museu de Pollença. El Claustre està envoltat per una galeria formada per arcs carpanells sostinguts per unes panxudes columnes de pedra  amb capitells jònics.

El Museu de Pollença compta amb una important col·lecció de pintura contemporània i de peces arqueològiques. Entre les obres més antigues es poden contemplar valuoses taules gòtiques, una important col·lecció d’olles mallorquines del s. XVII i els Braus de la Punta, peces de fusta de caire religiós funerari del S. IV a.C, entre altres elements etnogràfics. Pel que fa a l’art contemporani, s’hi poden veure les obres premiades als certàmens d’Arts Plàstiques, com també un mandala realitzat durant l’estada dels monjos budistes a Pollença l’estiu de 1990, moment en què el poble de Pollença va rebre la visita del Dalai Lama. L’estiu de 1997 la pinacoteca es va incrementar amb la donació de l’obra de l’artista argentí Atilio Boveri, fill adoptiu de Pollença.

Al costat del conjunt arquitectònic del Convent de Sant Domingo hi trobarem els Jardins de Joan March, on es poden contemplar exemplars dels arbres i dels arbusts  més representatius de la flora illenca. Les edificacions d’aquest jardí són la Torre gòtica (segle XV) i les restes del que va ser la casa del marquès Desbrull. Aquest espai públic, avui convertit en jardí, era l’hort de la casa senyorial del marquès Desbrull. Al centre dels jardins hi ha una escultura de l’heroi pollencí Joan Mas.

Seguint el carrer empedrat que hi ha davant l’entrada del Museu i després el carrer de Guillem Cifre de Colonya s’arriba a l’oratori del Roser Vell. Aquest oratori és un edifici gòtic d’una sola nau que data de principis del segle XVI.  En aquest reduït oratori i terrenys adjacents s’establiren els pares dominics l’any 1578, on ensenyaren gramàtica i catecisme.

Davallant pel carrer del Roser Vell, a mitjan carrer ens trobarem amb el que s’anomena la plaça de l’Assolellador, antiga entrada principal del poble. Aquí hi ha el denominat Abeurador de San Isidre.

El carrer del Roser Vell arriba fins als jardins Joan March; des d’aquí i seguint pel carrer Antoni Maura, s’arriba a la plaça Major, sens dubte el centre neuràlgic de la vila. Avui envoltada de plataners, ocupa part del que va ser cementiri fins l’any 1821. La construcció de la plaça Major es va iniciar l’any 1854 i des d’aleshores ha estat remodelada en diverses ocasions.

Als voltants de la plaça destaquen moltes construccions, entre les quals, la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels. La parròquia fundada pels cavallers del Temple l’any 1248, on construïren la primera església. El temple actual, edificat sobre el primer, és de 1790, de model gòtic i ornamentació barroca, i està dedicat a la Patrona de la Vila, la Mare de Déu dels Àngels. El campanar de l’església s’alça sobre l’antiga torre defensiva del s. XV.

El recorregut es pot continuar pel carrer empedrat del Temple en el qual es pot observar l’escut de l’orde del Temple que hi ha a la façana lateral del bar Can Moixet. Voltant l’església pel carreró del Vent s’arriba a la plaça Vella, actualment escenari de dues festes locals multitudinàries: la col·locació i pujada al pi de Sant Antoni (17 de gener) i el ball dels cossiers (2 d’agost). Si continuam pel carrer del Temple arribam fins a la plaça de l’Almoina, petita plaça que constitueix el centre històric per excel·lència. Al mig de la placeta hi ha l’anomenada font del Gall. Aquesta font era l’aturada de les diligències i també on, per Sant Jaume, els palmers feien el seu ball. Avui, l’Almoina és l’escenari de l’esdeveniment festiu per excel·lència: el simulacre dels Moros i Cristians ( 2 d’agost).

Seguint pel carrer de Miquel Costa i Llobera es pot observar la casa pairal del poeta Miquel Costa i Llobera i prop d’aquí, al carrer de la Roca, hi trobam la casa del pintor i fill Il·lustre Dionís Bennàssar.

Si continuam pel carrer de la Roca arribarem a l’oratori de Sant Jordi, edifici gòtic d’una sola nau coberta amb volta de creueria.

El Carrer de Monti-Sion condueix fins el conjunt de Monti-Sion, on unes escales de pedra possibiliten l’accés a la placeta. El temple de Monti-Sion, edifici sòlid i sumptuós d’estil barroc, presenta una sola nau amb capelles laterals. L’Ajuntament de Pollença està integrat dins l’edifici de Monti-Sion i té l’entrada principal a la placeta, mentre que l’entrada a les oficines municipals es fa per l’escalonada del Calvari.

El Calvari es un petit turó de 123 metres, abans anomenat dels Templers, al qual es pot accedir per una bellíssima escalonada de 365 escalons flanquejada per xiprers des del carrer de Jesús, devora l’Ajuntament. El cim és el lloc ideal per contemplar la bellesa del paisatge pollencí. L’oratori del Calvari, amb façana barroca, data de 1795, i és l’espai on es venera l’antiga imatge de la Mare de Déu del Peu de la Creu. El Divendres Sant la placeta del Calvari es converteix en escenari del Davallament de la Creu, i després s’inicia la processó que descendeix per l’escalonada fins arribar a la parròquia.

Per baixar hi ha dues opcions: agafar la mateixa escalonada o prendre el camí de les Creus. Voregen aquest camí catorze creus de pedra de tres metres d’alçada, que varen ser col·locades l’any 1878 per seguir el viacrucis.

Al peu del Calvari hi trobarem carrers molt pintorescos com: Gruat, Sant Joan, Lleó, Bonavista, Padronada, Salut, Estrella... Si continuam pel carrer del Lleó i, seguidament, pel carrer del Pont Romà arribarem al Pont Romà, situat damunt el torrent de Sant Jordi. Aquest pont, format per dos arcs desiguals, conserva l’arquitectura original.

Cal esmentar el pou medieval dels Tiradors, situat al carrer de Cecili Metel, i el del Verger, situat al carrer del Verger. Es tracta dels dos pous públics més antics que encara es conserven, però que varen ser refets —sobretot pel que fa al coll i a l’arc que aguanta la corriola— a principi del segle XIX.

Actualment Pollença encara gaudeix de renom dins el món cultural i artístic gràcies a iniciatives públiques com el Festival de Música de Pollença i el Museu de Pollença.