DESCOBREIX EL MOLL DE PESCADORS I EL PASSEIG ENFRONT DE LA MAR

El Port de Pollença és el segon nucli del municipi de Pollença.

La plaça principal del Port, envoltada de pins, està dedicada al músic i compositor Miquel Capllonch i Rotger. Un element digne de contemplar és la rosa dels vents situada al bell mig del trespol de la Plaça.

Al voltant de la Plaça hi trobem l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Carme, temple d’estil neogòtic. Si des de la plaça agafam el carrer de l’Ecònom Torres arribarem a la plaça de l’Enginyer Roca. Un poc més endavant hi ha les instal·lacions portuàries, situades en el que popularment es coneix com a moll dels pescadors o moll vell. Al costat dels llaüts de pesca tradicional hi trobarem la Llotja dels Pescadors.

L’edifici del Reial Club Nàutic, també situat al moll vell, manté una intensa activitat en la promoció d’esports nàutics. Des de l’espigó que tanca el port es pot contemplar una bella panoràmica de la Badia de Pollença, situada entre el cap de Formentor i el cap del Pinar. La punta de l’Avançada resguarda el port de les tempestes; aquí es poden contemplar les restes d’una fortalesa del segle XVII: la Fortalesa, construïda entre el 1682 i el 1692.

També des de la plaça de l’Enginyer Roca es pot optar per anar pel passeig de Saralegui o pel passeig d’Anglada Camarasa.

• Passeig d’Anglada Camarasa i passeig de Voramar. El passeig d’Anglada Camarasa està situat a la dreta de la rotonda, i al final hi trobarem un bust del pintor Hermenegildo Anglada Camarasa, promotor de l’Escola Pollencina de Pintura. A partir d’aquí la via s’estreny i dona pas al passeig de Voramar, que arriba fins a la Base militar. Aquest passeig, tranquil i relaxant, és sens dubte un dels llocs més freqüentats.

• El Passeig de Saralegui està situat a l’esquerra de la rotonda; aquest passeig alberga la Confraria de Pescadors fundada l’any 1944. A l’altra banda de carrer hi ha els varadors de barques. Arran de platja pel passeig per a vianants arribarem fins a Llenaira.

Actualment el Port de Pollença és un nucli amb una gran activitat turística i una oferta d'alt nivell.

PORT DE POLLENÇA

El Port de Pollença és un clar exemple de com el turisme pot canviar completament l'economia i l'aspecte d'un lloc en només algunes dècades. Així, al començament del segle XX el 85% de la població vivia directament de l'agricultura, un sector que va seguir sent majoritari fins als anys 60, en què van canviar les tornes fins arribar a la situació actual, en què el turisme mou prop del 70% de l'economia no només de Pollença sinó de tota Mallorca.

Al llarg de tota la història, la costa de Pollença comptava amb escassos habitants. A més de la baixa activitat pesquera, que no experimentaria un cert creixement fins al segle XIX ja que tradicionalment es consumia poc peix i majoritàriament en salaó, viure a la costa exposava a ser els primers a rebre els nombrosos atacs pirates que aquesta zona va patir durant segles.

El baix nombre d'embarcacions que hi havia a la zona va ser la raó per la qual el primer moll no va quedar construït fins a 1829 i la primera notícia d'habitants data de 1860, quan només vivien deu persones. Caldria esperar a 1865 perquè el Govern concedís l'habilitació del Port de Pollença com duana de quarta classe, el que permetia exportar i importar mercaderies en règim de cabotatge (1). Aquest fet va provocar un cert creixement demogràfic a la zona, arribant a un centenar d'habitants l'any 1900.

A més, amb el nou segle, el Port de Pollença es va convertir primer en lloc d'estiueig per a les classes benestants de l'illa i poc després en un nucli pioner del turisme internacional durant la I Guerra Mundial. Bona part d'aquests primers turistes estrangers eren artistes atrets per la llum i els paisatges, i que primerament, s'allotjaven en fondes i pensions, per passar a ocupar després els primers hotels que es van construir a la zona. Així, en els anys 30 hi havia set hotels que s'havien construït amb aquesta finalitat. Això va motivar també una ràpida modernització de Pollença, tant a la vila com al port, on l'aigua corrent va arribar a les cases el 1934, uns mesos abans que a Palma.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) l'activitat turística va mantenir una certa empenta, ja que malgrat el perill bèl·lic, la base d'hidroavions que hi ha al Port de Pollença va mantenir a la zona oficials espanyols, alemanys i italians que s’allotjaven als hotels i tenien demanda agrícola i industrial, alhora que es van realitzar inversions públiques, sobretot a la base d'hidroavions. Els turistes, principalment britànics, que venien a aquesta zona van ser així substituïts pels oficials militars i tot el personal necessari per a l'activitat bèl·lica.

Però després del final de la Guerra Civil va començar un període en què l'Espanya de Franco va apostar per l'autarquia (2), cosa que, sumada a l'esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945), va paralitzar l'activitat turística a la zona, que no tornaria a reprendre fins als anys 50, quan van tornar els turistes i es van reprendre les inversions en el sector.

L'època de major expansió urbana del Port de Pollença es va registrar als anys 60, quan l'increment en l'arribada de turistes es va sumar a l'augment demogràfic, provocant un fort augment en totes les indústries relacionades amb la construcció, especialment d'infraestructures turístiques, així com en l'activitat comercial.

D'aleshores ençà el creixement del turisme ha crescut de manera imparable, fent de Pollença un lloc amb un especial atractiu per a totes les persones que visiten Mallorca. 

(1) Cabotatge: Navegació que es realitza entre els ports d'un determinat territori, en aquest cas Mallorca, sense perdre mai de vista la costa.

(2) Autarquia: Amb aquest terme, que prové del grec, es defineixen els sistemes basats en l'autoabastiment, és a dir, que produeixen en el seu sí tot el que necessiten per no haver de fer intercanvis comercials amb l'exterior. En el cas espanyol va resultar un fracàs, ja que en acabar la Guerra Civil l'economia era molt depenent de l'exterior i l'aposta autàrquica del règim franquista, que considerava que la llibertat econòmica havia conduït l'endarreriment i l'enfrontament, va impedir l'arribada de les importacions que eren necessàries per rellançar la indústria, cosa que va enfonsar en la misèria una població que ja havia quedat molt afectada pel conflicte bèl·lic.