El convent de Sant Domingo és escenari del Festival de Pollença

El convent de Sant Domingo va ser erigit pels frares dominics entre 1558 i 1616. Al seu claustre s'hi celebra, cada estiu, el Festival de Pollença, un dels festivals de música més importants del món.

Aquest edifici va ser erigit pels frares dominics (1) entre 1558 i 1616 amb l'objectiu de consolidar la seva presència a Pollença, ja que inicialment es van assentar a l'Oratori del Roser Vell. Els dominics van ocupar l'església i el convent fins a l'any 1833, en què el conjunt va ser desamortitzat (2), i uns anys més tard l'Estat el va cedir a l'Ajuntament de Pollença. Des de llavors se li han donat nombrosos usos, des d'hospici-residència fins a caserna de la Guàrdia Civil, escola, biblioteca i museu.

L'església del convent de Sant Domingo és de planta basilical (3) i compta amb deu capelles laterals, cadascuna de les quals està decorada amb un retaule de l'època de la seva construcció; destaca, sens dubte, el retaule que presideix l'església, que va ser fet entre 1651 i 1662 per l'escultor mallorquí Joan Antoni Oms, i que està dedicat a la Mare de Déu del Roser, patrona dels dominics. La imatge que inclou data del segle XV i procedeix de l'Oratori del Roser Vell.

Al costat de l'església hi trobam la joia d'aquest edifici: un claustre d'estil barroc (4) la construcció del qual va finalitzar el 1616 i que és molt conegut no només per la bellesa dels seus quatre corredors porticats, sinó per ser des de 1962 la seu del Festival de Música de Pollença. En aquesta trobada anual, que es desenvolupa durant l’estiu, hi participen les millors orquestres, cors i cantants d'òpera del món, que gaudeixen no només d'un bell escenari, sinó també de l'excel·lent acústica que ofereix aquest claustre.

(1) Frares dominics. L'Orde de Predicadors, coneguda també com a orde dominicana, és una orde mendicant catòlica fundada pel religiós burgalès Domingo de Guzmán el 1216. Els seus membres, els frares dominics, advoquen per una vida de predicació propera al poble i pacífica, que ha d'estar unida a l'austeritat i la pobresa, i ha de mantenir vots de castedat i obediència. D’entre els dominics més coneguts al llarg de la història destaquen Tomàs d'Aquino, Sant Vicent Ferrer o Bartolomé de las Casas.

(2) Desamortització. Els governs liberals espanyols van desenvolupar al llarg del segle XIX un procés d'expropiació, nacionalització i venda a particulars de bona part de les propietats que l'església catòlica havia acumulat al país, amb l'objectiu de reforçar les arques públiques, que travessaven serioses dificultats a causa de les guerres i la pèrdua de colònies.

(3) Planta basilical. Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans, i que consisteix en una nau principal id’altres naus laterals de menor altura amb files de columnes, el que permet als fidels canalitzar la seva visió cap a la capçalera de l'església, que sol ser un absis en el qual es troba l'altar major.

(4) Estil barroc. Terme amb el qual s'identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l'ornamentació excessiva. De fet, el concepte de barroc va ser encunyat pels seus crítics utilitzant el vocable francès "baroque", una de les possibles traduccions del qual és "extravagant", en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes.