Nucli pioner en el turisme

Amb el nou segle, el Port de Pollença es va convertir, primer, en lloc d'estiueig per a les classes benestants de l'illa i, poc després, en un nucli pioner del turisme internacional durant la I Guerra Mundial. Bona part d'aquests primers turistes estrangers eren artistes que arribaven a Pollença atrets per la seva llum i els seus paisatges, i que primerament s'allotjaven en fondes i pensions, per passar a ocupar després els primers hotels que es van construir a la zona. Així, als anys 30 hi havia set hotels que s'havien construït amb aquesta finalitat. Això va motivar també una ràpida modernització de Pollença, tant la vila com el port, a on l'aigua corrent va arribar a les cases l'any 1934, uns mesos abans que a Palma.

Durant la guerra civil espanyola (1936-39) l'activitat turística va mantenir una certa empenta, ja que malgrat el perill bèl·lic, la base d'hidroavions que hi ha al Port de Pollença va mantenir a la zona oficials espanyols, alemanys i italians que s’allotjaven en els hotels i tenien unes demandes agrícoles i industrials, alhora que es van realitzar inversions públiques, sobretot, a la base d'hidroavions. Els turistes, principalment britànics, que venien a aquesta zona van ser així substituïts pels oficials militars i tot el personal necessari per a l'activitat bèl·lica.

Però després del final de la guerra civil va començar un període en què l’Espanya de Franco va apostar per l'autarquia (2), cosa que, sumada a l'esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945), va paralitzar l'activitat turística a la zona , que no tornaria a reprendre's fins als anys 50, quan els turistes van tornar i es van reprendre les inversions en el sector.

L’època de major expansió urbana del Port de Pollença es va registrar als anys 60, quan l’increment en l’arribada de turistes es va sumar a l’augment demogràfic, provocant un fort augment en totes les indústries relacionades amb la construcció, especialment, d'infraestructures turístiques, així com en l’activitat comercial.

De llavors ençà, el turisme ha crescut de manera imparable, fent de Pollença un lloc amb un especial atractiu per a totes les persones que visiten Mallorca. 

Actualment, el Moll o Port de Pollença té prop de 7.000 habitants i encara conserva elements de la seva època fundacional. El profund canvi en l’economia turística no ha esborrat la petjada del primer creixement del Port de Pollença, ja que encara es poden veure edificis com l'Església de la Mare de Déu del Carme i la Plaça de Miquel Capllonch. 

(1) Cabotatge: Navegació que es realitza entre els ports d'un determinat territori, en aquest cas Mallorca, sense perdre mai de vista la costa.

(2) Autarquia: Amb aquest terme, que prové del grec, es defineix el sistema econòmic basat en l’autoabastiment, és a dir, que un país produeix tot el que necessita per no haver de fer intercanvis comercials amb l'exterior. En el cas espanyol va resultar un fracàs, ja que en acabar la guerra civil l’economia era molt depenent de l'exterior i l'aposta autàrquica del règim franquista, que considerava que la llibertat econòmica havia conduït l'endarreriment i l’enfrontament, va impedir l'arribada de les importacions que eren necessàries per rellançar la indústria, cosa que va enfonsar en la misèria una població que ja havia quedat molt afectada pel conflicte bèl·lic.