Skip to main content

TALAIA D'ALBERCUTX

Carretera de Formentor, s/n

UN DELS PRINCIPALS PUNTS DE VIGILÀNCIA DE FINAL DEL SEGLE XVI I PRINCIPI DEL XVII

LA TALAIA D'ALBERCUTX, SITUADA A 380 METRES SOBRE EL NIVELL DEL MAR, FORMA PART DEL SISTEMA DE TORRES FORTIFICADES I ARMADES QUE ES VAN CONSTRUIR A MALLORCA ENTRE FINAL DEL SEGLE XVI I PRINCIPI DEL XVII DAVANT L'AUGE DE La PIRATERIA.

Les fabuloses vistes que gaudeix aquest lloc, des del qual es poden veure el cap de Formentor, l'illot del Colomer, la badia de Pollença, la Serra del Cavall Bernat i la resta de la Serra de Tramuntana, el van convertir en un dels punts de vigilància i defensa del litoral contra els vaixells pirates que sovint arribaven a aquestes costes i que sotmetien les poblacions locals a tot tipus de saquejos.

Fins que no es va construir la Talaia d’Albercutx, les tasques de vigilància i defensa es realitzaven mitjançant guaites durant el dia i escoltes durant la nit, si bé aquest sistema era poc efectiu ja que aquestes persones no només no comptaven amb els mitjans necessaris per fer arribar un avís de perill ràpidament, sinó que, en moltes ocasions, morien a mans dels atacants sense ni tan sols haver-se adonat del perill, en trobar-se totalment desprotegits.

Gràcies a aquest nou sistema de talaies, ideat per Joan Binimelis (1), si des d’aquesta o una altra torre s’albirava un perill s’emetrien senyals de fum durant el dia o de foc durant la nit, que es transmetrien d’una torre a una altra fins aconseguir arribar a la ciutat de Palma, a l’extrem oposat de l'illa, en poc més de mitja hora, de manera que des de la ciutat es podien enviar part de les tropes que s'hi concentraven.

En tot cas, aquest sistema d’alarma cap a les dues grans ciutats esmentades es complementava amb l’enviament a peu o a cavall d’altres persones a les localitats més properes, com Inca, sa Pobla o Campanet, els homes d’armes es desplaçaven ràpidament a la localitat atacada per prestar el seu suport el més aviat possible i poder repel·lir així els atacs.

Per garantir una vigilància costanera constant des de les talaies es va decidir professionalitzar els torrers, però aquesta mesura no va obtenir l’èxit esperat ja que alguns aprofitaven les seves llargues estades a la talaia per treballar en camps agrícoles propers i complementar així el seu sou. Així, ja al segle XVIII es van publicar unes ordenances que obligaven els torrers a romandre en el seu lloc en tot moment i a complir una sèrie de normes que asseguressin l’eficàcia d’aquest sistema.

Fi de la pirateria

Aquestes torres van ser utilitzades per a la vigilància costanera fins que al segle XIX les accions dels pirates barbarescos a la Mediterrània van començar a remetre, a causa del control per part de Gran Bretanya, Espanya i França, i molt especialment després de l’ocupació per part d'aquest últim país d’Algèria l'any 1833. Això va suposar l’entrada en desús de la majoria d’aquestes talaies fortificades, si bé algunes es van mantenir per vigilar les activitats de contraban.

Ja durant les dues guerres mundials i la guerra civil espanyola (1936-39), la Talaia d'Albercutx va ser utilitzada com a observatori estratègic, activitat de la qual queden com a testimonis diversos dibuixos d'avions en les seves parets i algunes instal·lacions militars abandonades. El camí d'aquestes instal·lacions va ser construït pels presoners de guerra del bàndol republicà durant la guerra espanyola, que van ser tancats en un camp de concentració situat a prop de la talaia.

(1) Joan Binimelis: (1538-1616) Va ser una de les grans personalitats de la història de l'illa de Mallorca, ja que representava la figura de l’home del Renaixement, interessat per disciplines tan diverses com la Medicina, la Geografia, la Literatura, l'Astronomia, les Matemàtiques i la Història, a més de ser sacerdot. És conegut, sobretot, per la seva Història nova de l'Illa de Mallorca, considerada la primera història del regne de Mallorca i que constava de set llibres que va escriure en català i ell mateix va traduir al castellà, si bé només se'n conserva la traducció castellana, ja que la versió original en català es va perdre. Malgrat la seva importància, la seva obra va romandre manuscrita fins a una primera impressió realitzada l'any 1825.

Atenció!

Abans de sortir, consultau l'estat de la xarxa viària en temps real al visor d'incidències de les carreteres de Mallorca. Informació sobre la regulació del trànsit al far de Formentor.