MONTI-SION ESTÀ ÍNTIMAMENT LLIGAT A ALGUNS DELS POLLENCINS MÉS IL·LUSTRES

EL COL·LEGI DE SANT IGNASI, CONEGUT POPULARMENT COM A EDIFICI MONTI-SION, VA SER CONSTRUÏT PELS JESUÏTES ENTRE EL 1696 I EL 1738.

L'orde dels jesuïtes va començar a fer-ne ús l'any 1703. Inicialment incloïa una església i un convent, si bé des del 1882 una part de l'edifici va ser destinada a dependències de l'Ajuntament de Pollença i dels jutjats, i ja al segle XX va acollir una escola pública.

Els jesuïtes (1) van arribar a Mallorca l'any 1561 en el context de l'expansió mundial que va tenir la Companyia de Jesús des de la seva fundació el 1540 per Sant Ignasi de Loiola. Inicialment, es van instal·lar a Palma, per passar posteriorment a altres localitats de Mallorca. En el cas de Pollença, els jesuïtes van desenvolupar, en un primer moment, la seva tasca pastoral a l'Oratori de Sant Jordi, que havia estat construït el 1532 i que també podeu visitar. Però l'estretor que hi patien i el rebuig que generava la seva presència en aquest temple entre els frares dominics, que es trobaven molt propers i s'havien instal·lat a la localitat temps abans, els van fer ambicionar un lloc propi, que van trobar a la falda de la muntanya del Calvari.

D'aquesta manera, van construir una església de planta basilical (2), amb diverses capelles laterals i una decoració interior d'estil barroc francès. Per la seva banda, el convent constava d'un claustre i habitacions en tres dels seus quatre costats, si bé de les habitacions no se'n conserva res a causa de les posteriors reformes realitzades a l'edifici.

Amb l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya ordenada pel rei Carles III el 1767, la seva tasca escolàstica va acabar en aquest lloc, tot i que van conservar la tasca pastoral, que es va estendre uns 50 anys més. La seva marxa va suposar, a més, l'abandonament de l'edifici, que el 1773 va passar a ser propietat de l'Ajuntament, de manera que part dels estris que incloïa van ser traslladats a altres esglésies i una part es va perdre amb el trasllat.

És per això que la majoria del mobiliari i les pintures que podeu veure en aquest edifici no són originals, sinó que procedeixen d'altres esglésies o bé són de final del segle XIX, quan l'edifici va ser sotmès a una profunda remodelació que va suposar la instal·lació de diverses dependències de l'Ajuntament de Palma i dels jutjats, alhora que es va reprendre el culte al temple.

Monti-sion i la cultura

D'altra banda, el nom de Monti-sion està íntimament lligat a tres dels més coneguts personatges de Pollença. El músic Miquel Capllonch (1861-1935) va compondre diverses obres per a la coral d'aquesta església, i va aconseguir així que arribés al poble la fins aleshores considerada elitista música clàssica. Per la seva banda, Mateu Rotger, considerat el primer historiador de Pollença, va començar a restaurar l'edifici a partir del 1885, tasca que va continuar un dels pollencins més coneguts, el poeta Miquel Costa i Llobera (1854-1922), fill d'una de les famílies més conegudes i adinerades de la localitat, el qual no només era sacerdot de la congregació de Monti-sion, sinó que va ser un dels impulsors de la seva restauració a final del segle XIX, i va aportar, fins i tot, pintures realitzades per ell mateix.

(1) Jesuïtes: La Companyia de Jesús, els membres de la qual són coneguts popularment com jesuïtes, és actualment el major orde religiós masculí catòlic, amb presència a 127 països. Els seus membres, entre els quals s'hi inclouen persones que no són ni sacerdots ni monjos, professen vots d'obediència, pobresa i castedat, així com d'obediència al Papa, i reben una intensa formació intel·lectual des de la seva entrada en l'orde. Com a característica del seu apostolat, els jesuïtes han d'estar sempre disposats a servir Crist i l'Església allà on el seu servei sigui més necessari i urgent. Entre els jesuïtes famosos, a més del seu fundador, Sant Ignasi de Loiola, figuren Sant Francesc Xavier o Sant Francesc de Borja, així com el Papa Francesc.

(2) Planta basilical: Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans i que consisteix en una nau principal separada per altres naus laterals de menor altura per files de columnes, el que permet als fidels canalitzar la seva visió cap a la capçalera de l'església, que sol ser un absis on hi ha l'altar major.