EL CENTRE NEURÀLGIC DE POLLENÇA

CONSTRUÏDA AL SEGLE XIX PER OFERIR ESPAIS MÉS GRANS A LA POBLACIÓ, AQUESTA PLAÇA ACULL L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DEDICADA A LA PATRONA DE POLLENÇA, LA MARE DE DEU DELS ÀNGELS, I DIVERSES TRADICIONS POPULARS.

Aquesta plaça va ser construïda entre els anys 1854 i 1857 per oferir un nou punt de trobada als pollencins, ja que el creixement demogràfic que registrava la vila havia deixat petita la plaça que fins aleshores constituïa el cor social de Pollença, la que actualment es coneix com a plaça Vella, que també podeu visitar.

La seva construcció en aquest punt va ser possible, ja que uns anys abans, el 1821, s'havia traslladat fora de la ciutat el cementiri que hi havia en aquest punt des de l'època medieval, i fruit també del procés de desamortització (1) dels bens de l'Orde de Malta (2), que va permetre a les autoritats locals comptar amb el terreny necessari per a la construcció de la plaça.

Però no només es va obrir aquest espai a la ciutadania, sinó que en aquesta època es van realitzar també diverses actuacions que van provocar un canvi en el perfil urbà de Pollença, com l'obertura de nous carrers o la projecció de nous eixamples per poder acollir la seva creixent població.

El pas del temps ha fet necessàries diverses reformes de la Plaça Major, ja sigui del seu paviment o del mobiliari urbà, si bé manté les dimensions que se li van donar a mitjan segle XIX. El seu aspecte actual data de la darrera d'aquestes intervencions, que va tenir lloc el 1999.

A la plaça podeu veure també l'Església Parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença, que també podeu visitar. Aquest temple va ser fundat el 1236, si bé amb el pas del temps ha sofert importants canvis en la seva estructura de manera que l'edifici que avui podeu veure va ser construït entre 1714 i 1790, conservant únicament del seu aspecte original els primers trams del campanar. A l'interior hi ha un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels realitzat entre 1752 i 1764, així com catorze quadres de grans dimensions que representen el Via Crucis (3).

Entorn de celebració i trobada

Des de la seva construcció, la plaça Major s'ha convertit en el centre social de Pollença. Cada diumenge s'hi celebra el mercat local i també   s'hi acullen tot tipus d'actes festius, entre els quals n'hi ha de tan tradicionals com les danses d'Els Cavallets o d'Els Cossiers. La primera és el 20 de gener, dia de Sant Sebastià. Dues figures de cavalls, mogudes per dos joves de la localitat, ballen una dansa tradicional acompanyats per un home vestit de centurió romà. Així, es barregen dos temes cristians, ja que els cavalls representaven la lluita dels cavallers medievals contra els soldats turcs per defensar la fe cristiana, mentre que el centurió recorda la història de Sant Sebastià, un soldat de l'exèrcit romà que va viure i morir al segle III. D'altra banda, el ball d'Els Cossiers se celebra el 2 d'agost en el marc de les Festes de la Patrona. És una dansa que data de l'època medieval i l'origen podria ser retre culte a les divinitats agràries. Actualment, la dansa la realitzen una dona, que representa el bé, i dotze homes, que defensen la dona del mal. Però en el cas de Pollença no hi ha una figura que representi el mal, tal com passa en altres localitats de l'illa, en les quals un dimoni intenta sabotejar la cerimònia temptant la dona i posa una nota humorística a la celebració. Cal recordar que algunes de les festes tradicionals, no només pollencines, sinó també de la resta de Mallorca, tenen el seu origen en l'època medieval, però han anat canviant amb el pas del temps i omplint-se d'elements externs a la festa procedents de les diferents influències que han passat per l'illa. De fet, moltes d'aquestes tradicions van ser revisades i actualitzades al segle XIX en un intent per recuperar tradicions pròpies, si bé no han pogut escapar totalment a les influències adquirides al llarg de la història.

(1) Desamortització: Els governs liberals espanyols van desenvolupar al llarg del segle XIX un procés d'expropiació, nacionalització i venda a particulars de bona part de les propietats que l'església catòlica havia acumulat al país, amb l'objectiu de reforçar les arques públiques, que travessaven serioses dificultats a causa de les guerres i la pèrdua de colònies.

(2) Orde de Malta: Nascut a Jerusalem aproximadament l'any 1048, l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que passaria a dir-se Orde de Malta ja al segle XVI després de la seva instal·lació en aquesta illa mediterrània, és un dels pocs ordes nascuts a l'Edat Mitjana que encara està en actiu. El seu objectiu inicial era atendre els pelegrins que viatjaven a Terra Santa a l'hospital que hi tenien, per aquest motiu també se li digué Orde dels Hospitalaris i els seus membres havien de pronunciar vots de castedat, pobresa i obediència, així com d’atenció als malalts. Va adquirir una dimensió militar temps després per assumir la defensa militar de malalts, pelegrins i dels seus centres mèdics. El seu símbol és una creu blanca de vuit puntes.

(3) Via Crucis: Conjunt de catorze creus o catorze quadres, segons el cas, que representen els principals moments viscuts, segons la tradició cristiana, per Jesucrist des del moment en què va ser detingut fins a la seva crucifixió i sepultura.